El primer déu va ser Caos, el déu del buit i el desordre.
Un bon dia, Caos es va dividir en sis germans, Nix, Èrebo, Gea, Urà, Èter i Hèmera. Hi ha diverses teories sobre si Urà era germà, fill o part (al principi i després separant-se d’ella) de Gea, la divinitat que representa la Terra.
Urà, que era un tirà, va tancar els cíclops i els hecatònquirs (els fills d'Urà i Gea) a dins del Tàrtar (que era dins de Gea, la seva esposa) per por que li arrebatessin el poder. Més tard, Gea, enfadada per això, va encarregar als seus fills que matessin Urà. Cronos va ser l’encarregat de matar-lo, tallant-li els genitals, que quan van caure al mar van crear Afrodita. A la vegada, la sang que va caure de la ferida d’Urà va crear les Erínies, els Gegants i les Melíades.
Cronos, afamat de poder, no va voler alliberar els seus germans del Tàrtar i, per això, Gea li va dir que li passaria el mateix que al seu pare, que seria destronat pels seus fills. Davant de la profecia de Gea, Cronos va decidir menjar-se tots els fills que tingués amb Rea. Després que Cronos es mengés els seus cinc primers fills, Rea va entregar el seu sisè fill a la seva filla Gea (també representació de la Terra, igual que la seva mare) perquè el cuidés (en altres versions Zeus és criat per una cabra o una nimfa) fins que fos adult. I així, quan Zeus va ser adult, va drogar a Cronos perquè vomités els seus germans i va iniciar la Titanomàquia, una guerra conjuntament entre els déus olímpics i els Titans (no hi van participar ni Oceà, ni les titànides, que es van mantenir neutrals), contra Cronos, en la qual, al final, van guanyar els déus olímpics gràcies a l’ajuda dels cíclops i els hecatònquirs, que van ser alliberats del Tàrtar.
