EL MITE DE PROMETEU, LLADRE DEL FOC

Prometeu va ser el tità que va crear la humanitat a partir de fang i aigua, a semblança dels déus. Quan la guerra entre els déus olímpics i els titans, anomenada titanomàquia, va acabar, Prometeu va rendir culte a Zeus, com tota la resta de titans, encara que la relació entre ells no era gaire bona. Eren molt diferents, i tard o d'hora havia d'esclatar el conflicte. Tant és així, que un dia Prometeu, que no considerava just que mentre els déus vivien en l’opulència els homes haguessin de maldar per sobreviure, va voler enganyar Zeus. Prometeu es va presentar al seu palau amb dues bosses. L'una, lluent i bonica. L'altra, bruta i lletja, i li va plantejar el problema que l'amoïnava. Li va dir que els déus no necessitaven les ofrenes dels humans, i que els humans, en canvi, sí que necessitaven disposar per a ells de totes aquelles ofrenes que dedicaven als déus. Prometeu va proposar a Zeus que, a partir d'aquell moment, es repartissin els béns. La bossa que triés Zeus seria, d'aleshores i per sempre, el que la humanitat donaria com a ofrena als déus. La que no triés, la que es quedarien els humans per a ells per sempre més. I Zeus, malgrat les advertències d'Hermes, va elegir la bossa lluent i més bonica, sense saber que Prometeu, que sabia que escolliria precisament aquella, l'havia omplerta d'ossos. Havia guardat la carn i el greix dels animals dins la bossa lletja, que a partir de llavors seria per als humans. Enrabiat, Zeus va voler castigar Prometeu per l'engany. Va decidir treure el foc del món dels homes, ja que eren els amics de Prometeu. Així, encara que tinguessin tota la carn, no la podrien cuinar. I això va provocar una catàsrofe entre els humans, que ja no podien escalfar-se ni coure els aliments. Per ajudar-los, Prometeu va robar el foc de nou als déus i el va tornar als homes. Li va fer veure a Zeus que qui l'havia enganyat havia estat ell, no els humans. Zeus, aleshores, va decidir encadenar Prometeu a les muntanyes del Caucas, on una àguila se li menjava el fetge cada dia, i durant la nit se li regenerava, i així un dia darrere l'altre.

ELS TITANS I LES TITÀNIDES

Aquests són déus de primera generació, que corresponen als dotze fills d'Urà i Gea. Van engendrar sis fills i sis filles:


• Titans: Ceos, Crios, Cronos, Hiperió, Japet i Oceà.
• Titánides: Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Teia.


Ceos representava la intel·ligència i l’estrella polar, el lloc sobre el que giren la resta d’estels.
Crios representava els ramats i, segons algunes versions, el saqueig.
Cronos representava el temps i, un cop destronat Urà, va ser líder dels titans.
Hiperiórepresentava la observació.
Jàpet representava la vida mortal. Els seus fills van crear la humanitat i altres éssers mortals.
Oceà representava l’oceà Atlàntic, i la resta d'aigües fins a Posidó.


Febe, el nom de la qual significa “la brillant” era la propietària de l’oracle de Delfos. Representava la saviesa de la Terra.
Mnemòsine representava la memòria i sabia tot el que havia passat des del principi dels temps.
Rea era la germana i la parella de Cronos, i representava la facilitat en el part.
Temis dominava l’ordre diví, les lleis i els costums. Va ser qui va construir l’oracle de Delfos, i en va ser la primera pitonissa.
Tetis governava el mar i era germana i parella d’Oceà.
Teia representava la vista.

CRONOS DEVORANT ELS SEUS FILLS

Cronos havia destronat el seu pare, Urà. Així, quan va ser rei dels titans, per por que també el destronessin els seus fills, cada vegada que tenia un fill amb Rea, se’l menjava. Un dia, Rea, cansada d’això, va salvar el seu fill Zeus, entregant a Cronos una roca embolcallada en bolquers. Rea va entregar el seu fill a Gea, la seva mare. Quan Zeus va ser gran va drogar el seu pare perquè vomités els seus germans i va iniciar la guerra de la titanomàquia, on van combatre els Titans contra els déus.

Amb aquest mite, es donen per començats els temps moderns. En certa manera, el destronament de Cronos, el déu del temps, dona inici al nou temps, el contemporani dels grecs, on qui governa són els Déus Olímpics, encapçalats per Zeus.

LA COSMOGONIA

El primer déu va ser Caos, el déu del buit i el desordre.

Un bon dia, Caos es va dividir en sis germans, Nix, Èrebo, Gea, Urà, Èter i Hèmera. Hi ha diverses teories sobre si Urà era germà, fill o part (al principi i després separant-se d’ella) de Gea, la divinitat que representa la Terra.

Urà, que era un tirà, va tancar els cíclops i els hecatònquirs (els fills d'Urà i Gea) a dins del Tàrtar (que era dins de Gea, la seva esposa) per por que li arrebatessin el poder. Més tard, Gea, enfadada per això, va encarregar als seus fills que matessin Urà. Cronos va ser l’encarregat de matar-lo, tallant-li els genitals, que quan van caure al mar van crear Afrodita. A la vegada, la sang que va caure de la ferida d’Urà va crear les Erínies, els Gegants i les Melíades.

Cronos, afamat de poder, no va voler alliberar els seus germans del Tàrtar i, per això, Gea li va dir que li passaria el mateix que al seu pare, que seria destronat pels seus fills. Davant de la profecia de Gea, Cronos va decidir menjar-se tots els fills que tingués amb Rea. Després que Cronos es mengés els seus cinc primers fills, Rea va entregar el seu sisè fill a la seva filla Gea (també representació de la Terra, igual que la seva mare) perquè el cuidés (en altres versions Zeus és criat per una cabra o una nimfa) fins que fos adult. I així, quan Zeus va ser adult, va drogar a Cronos perquè vomités els seus germans i va iniciar la Titanomàquia, una guerra conjuntament entre els déus olímpics i els Titans (no hi van participar ni Oceà, ni les titànides, que es van mantenir neutrals), contra Cronos, en la qual, al final, van guanyar els déus olímpics gràcies a l’ajuda dels cíclops i els hecatònquirs, que van ser alliberats del Tàrtar.

Nota d'entrada

Aquest blog és un recull dels treballs que hem anat fent a 3r d'ESO per explicar els mites antics grecs, i pot servir d'ajuda a qui busqui informació sobre el tema. La majoria dels textos i dels vídeos no són meus.